Els CIE d’Espanya vs Europa : la legislació suau no evita « castigar » els immigrants

Nació Digital (Espagne), 06/11/2016

Els centres d’internament d’estrangers de l’Estat estan més que mai en el punt de mira després dels motins de l’últim mes.

El temps màxim d’internament és baix a Espanya però les condicions i la transparència no són millors que a Europa

Els centres d’internament d’estrangers (CIE), on un immigrant pot ser-hi reclòs a l’espera de ser expulsat només per no tenir papers, estan més que mai en el punt de mira. En menys d’un mes s’han produït motins al d’Aluche, a Madrid ; al de Múrcia i al de la Zona Franca de Barcelona, en el qual també s’ha registrat una vaga de fam, i el de Zapadores de València ha tancat provisionalment per una plaga de xinxes. L’Estat espanyol té set CIE, en els quals la legislació és més tova que en molts punts d’Europa, cosa que no significa que les condicions siguin millors. A més dels citats, n’hi ha a Algesires (Cadis) –amb instal·lacions també a Tarifa-, Tenerife i Las Palmas.

Segons dades del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura del Defensor del Poble, el nombre d’interns als CIE espanyols no para de disminuir. El 2013 van anar-hi a parar uns 9.002, i l’any passat en van ser 6.930, un 23% menys. Les expulsions des d’aquests centres s’han reduït gairebé a la meitat en el període 2013-15, i l’any passat van ser 2.871. El de la Zona Franca va acollir 738 interns, la meitat que ara fa tres anys, de manera que el 2015 només tenia poc més del 10% del total dels set centres d’Espanya. Dels de Barcelona se’n van expulsar 205, el 7,14% del total de l’Estat.

RADIOGRAFIA DELS CIE A L’ESTAT ESPANYOL

Que baixin les expulsions des del CIE no significa que Espanya sigui més benevolent amb els sense papers, ja que augmenten les "expulsions exprés" des de les mateixes comissaries sense possibilitat de recórrer judicialment, segons constaten des de Migreurop, una xarxa europea i africana d’activistes i investigadors crítics amb la política de la UE sobre els estrangers. Inclou entitats com SOS Racisme que han denunciat reiteradament les violacions dels drets humans als CIE. Peio Aierbe, membre de SOS Racismo i representant a la comissió administrativa de Migreurop, ha afirmat a NacióDigital que "l’Estat espanyol no és dels pitjors" d’Europa, ja que té "una de les legislacions més suaus" del continent.

Des que el 2008 es va aprovar la directiva europea de retorn d’estrangers en situació irregular, la qual alguns denominen "directiva de la vergonya", es van establir alguns estàndards, si bé cada país manté la seva capacitat de regular. Espanya va aprofitar per augmentar de 40 a 60 dies el temps màxim que pot retenir un immigrant en un CIE, però la directiva permet fer-ho fins a 18 mesos. A Itàlia l’internament pot ser de fins a 12 mesos, però al Regne Unit i Dinamarca –que no apliquen la directiva de retorn-, Suècia i altres països d’Europa de l’est pot ser superior als 18 mesos. En canvi, a França es limita a 30 dies.

El "càstig" afegit de les "expulsions exprés"

Malgrat que Espanya es troba entre els països menys durs pel que fa al període màxim de retenció, Aierbe defensa que a l’Estat s’ha produït "un enduriment progressiu de les condicions" per als estrangers. Les expulsions d’interns al CIE disminueixen perquè cada cop és més comú que es facin directament des de comissaries de policia, en una mena : el 2015 ja representaven el 58% del total, el qual va ascendir a 6.869), quan el 2013 eren el 47% (llavors se’n van fer un total de 8.984). A aquestes xifres cal sumar-hi les devolucions en calent a les fronteres, cosa que eleva els expulsats el 2015 a 10.594, 3.392 menys que dos anys abans.

Segons l’activista de SOS Racismo, l’expulsió exprés és un "càstig" afegit, ja que com a mínim des dels CIE els interns "segueixen tenint certa possibilitat de litigar" i intentar evitar la seva expulsió aportant documentació com l’arrelament social. S’hi suma que els centres tenen unes condicions "bastant lamentables" malgrat que l’Estat hi ha fet obres de remodelació, com en el de la Zona Franca. València ha hagut de clausurar-se provisionalment per la plaga de xinxes, però el d’Algesires també havia hagut de tancar parcialment en alguna ocasió per despreniments del sostre. Per Aierbe, hi ha "una resistència indubtable" de l’administració a garantir unes condicions d’habitabilitat decents per als immigrants que són internats en aquests centres. A més, als CIE treballen policies, i no funcionaris penitenciaris especialitzats a tractar amb persones recloses.

En el cas del de Barcelona, només hi ha un metge a mitja jornada d’una mútua per fer l’atenció mèdica, segons es queixa sovint el tinent d’alcalde Jaume Asens, el qual encapçala l’ofensiva del govern d’Ada Colau per tancar-lo, per ara sense èxit. "Són condicions pitjors a les carceràries", ha defensat Aierbe. A tot això s’hi suma l’opacitat dels CIE espanyols, la qual han intentat erosionar les campanyes que lluiten per clausurar-los, com Tanquem els CIE ; parlamentaris i el síndic de Greuges, Rafael Ribó. "No és molt difícil pensar que no volen que se sàpiga què hi ha dins", ha afirmat Aierbe, en referència a l’Estat espanyol.

Què explicaria doncs que a Espanya la situació sigui una mica millor ? Segons l’activista de Migreurop, "la pressió ciutadana aconsegueix que el grau de violació dels drets humans no sigui el mateix que en altres països de la UE". Al Regne Unit, on abans de l’estiu va guanyar el Brexit, hi ha entitats no governamentals molt actives, però no un moviment popular que obligui a canviar les polítiques sobre els estrangers. El resultat és que allà els CIE fins i tot es privatitzen, cosa que suposa una dificultat afegida per controlar què hi passa en aquests centres, i "no tenen estàndards millors" que els espanyols, argumenta Aierbe. Tampoc estan millor en països de l’est, com Hongria o Polònia, destaca, i en alguns lands alemanys es tanca els estrangers sense papers directament en presons.

La possibilitat de canvis queda en entredit

Aierbe es mostra esperançat sobre la possibilitat de canvis en les polítiques relacionades amb l’expulsió dels immigrants per la mobilització social, però no Héctor Claudio Silveira, director adjunt de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (UB). Silveira considera que cal tancar els CIE, ja que ressalta que allà als immigrants "no se’ls tracta com a veritables persones", però creu que amb el nou govern espanyol de Mariano Rajoy "no canviarà res" tot i estar en minoria, ja que tant el PP com el PSOE han mantingut aquests centres, que van aparèixer per primer cop a l’ordenament jurídic amb la Llei Orgànica 7/1985 sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya.

Lien vers l’article de Nació Digital